Eleccions 26-M a Catalunya
Girona i Figueres: iniciatives semblants, resultats diferents
Francesc Vilanera


A la demarcació de Girona es van presentar dues candidatures municipals de les quals val la pena parlar-ne pel que poden representar en el futur per a les pràctiques de política unitària i d’incidència social. Estem parlant de Guanyem Girona i Guanyem Figueres, candidatures de dues ciutats importants de Catalunya.

Pel que fa a Girona cal destacar la solidesa d’un projecte que en només set mesos va aconseguir sumar molta gent diversa, amb connexions amb les entitats, els moviments socials, però també sectors professionals, sindicals i universitaris. Aquest treball conjunt ha fet que la gent valorés una opció rigorosa que podia o pot portar la ciutat cap a altres coordenades polítiques. Aquesta candidatura la formaven: CUP, El Comú de Girona, Som Alternativa, Lluita Internacionalista (LI), Moviment d’Esquerra Socialista (MES) i independents. Actualment aquesta candidatura és la segona força municipal. La CUP, sola, ja tenia representació i amb aquesta unitat s’ha passat de 4 a 6.

Podem afirmar que a Girona hi ha hagut un procés de confluència real. Des del primer dia hi va haver voluntat de fer treball unitari i en els tallers i sectorials per fer programa i codi ètic hi va haver bona entesa. En l’elecció de Lluc Salellas (CUP) com a cap de llista no hi va haver cap problema.

La candidatura de Junts per Catalunya ha obtingut 9 regidors (un menys que quatre anys enrere), el PP ha quedat fora de l’ajuntament. Ni En Comú Girona, ni Vox han entrat.

El bloc independentista (Junts per Catalunya, Guanyem Girona i ERC) han aconseguit 19 regidors davant els 14 que exigeix la majoria absoluta. El bloc anomenat constitucionalista (PSC i Ciudadanos, 6 i 2 respectivament) només 8. Aquesta legislatura tindrà 27 escons, dos més que el 2015.

Girona i Figueres. Dues realitats socials diferents i dos processos de confluència també diferents. Es pot dir que la candidatura de Guanyem Figueres va néixer més tard i a remolc de Girona. Des d’un bon principi hi va haver actituds sectàries i desconfiances per part de tothom a Figueres. Tot i així va tirar endavant i es va definir com “l’autèntica esquerra i l’alternativa real de govern” amb la voluntat de trencar amb les polítiques convergents de Santi Vila (recordem, exconseller i considerat el traïdor del Procés), Marta Felip i Jordi Masquef. Una gestió molt criticada durant tots aquests anys i un clam majoritari per treure’ls de l’ajuntament, però tot i així ha tornat a guanyar Junts per Catalunya. ¡Quina mala campanya o quina desorientació devia tenir l’oposició!

La candidatura de Guanyem Figueres estava formada per la CUP, Compromís d’Esquerres (gent provinent d’Iniciativa per Catalunya), Som Alternativa, MES i La Forja (organització juvenil, molt activa aquests darrers anys). En les seves primàries va triar com a cap de llista el president de l’associació de veïns del barri de Sant Joan, un barri conflictiu amb intervencions policials molt polèmiques, més conegut com el barri dels gitanos. Es va triar com a cap de llista un gitano català, mediador i pastor evangèlic. Aquesta és la principal particularitat de Guanyem Figueres. És poc habitual que els gitanos participin en política. La comunitat gitana ha estat contínuament expulsada als límits urbans, sotmesa a operacions de neteja i amb planejaments que només criminalitzen a la població i cronifiquen la pobresa del barri.

Paraules de Joselin Castellón, candidat a l’Alcaldia: ”Sóc el primer gitano, independentista, candidat a una alcaldia. Nosaltres ja hem guanyat per l’aposta atrevida de Guanyem Figueres de tenir un cap de llista gitano. La necessitat de votar i la importància de la representativitat de persones gitanes a les institucions...”

Mala sort o mala campanya perquè Guanyem Figueres només ha tret un regidor. La CUP Figueres en tenia tres i n’hem perdut dos com a coalició. S’haurà d’analitzar tot plegat. Com també s’haurà d’analitzar, i és molt important, fins a quin punt els sentiments o plantejaments racistes o xenòfobs de molta població figuerenca han contribuït en la pèrdua del pes electoral de la candidatura. Figueres, com d’altres ciutats, ha tingut uns canvis demogràfics molt forts i que fan que moltes vegades se sentin comentaris reaccionaris de tota mena.

No cal repetir que les dues candidatures es van presentar amb programes socials molt potents, com per exemple, habitatge. Tant a Girona com a Figueres hi havia a les llistes representants d’aquestes reivindicacions.

Com a tot arreu, i abans de la constitució dels nous ajuntaments, hi haurà reunions i assemblees per definir les aliances i els pactes, tot i que de moment no hi ha res clar.

A partir d’ara hi ha la voluntat d’anar-se trobant gent de Figueres i Girona que han treballant en aquestes candidatures i, sense presses, reflexionar sobre punts concrets i com continuar endavant. Cal compartir totes les experiències i millorar tot el que sigui possible.

31/05/2019



Comentar este artículo



Facebook Twitter Telegram RSS

vientosur.info | Diseño y desarrollo en Spip por Freepress S. Coop. Mad.
 
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual Los contenidos de texto, audio e imagen de esta web están bajo una licencia de Creative Commons