Eleccions 26-M a Catalunya
Badalona, i ara què?
Enrique Elejalde


Fa quatre anys, amb motiu de les anteriors eleccions municipals, Viento Sur va publicar una article titulat Probable govern d’unitat popular a la tercera ciutat de Catalunya. Efectivament, la Dolors Sabater, cap de llista de Guanyem Badalona en Comú (GBeC) va ser investida alcaldessa per majoria absoluta, inclosos els vots dels quatre regidors del PSC, i Badalona va enviar a l’oposició el guanyador d’aquelles eleccions, el Xavier García Albiol (PP), que havia fet una campanya xenòfoba sota el lema “Limpiando Badalona”, en referència als sectors socials nouvinguts. Així, Badalona va esdevenir una de les poques ciutats del canvi que no era capital de província de la ma d’una candidatura de confluència amplia (GBeC) que havia estat capaç de mobilitzar sectors polítics i socials molt plurals.

Tres anys després i uns quants successos polítics de primer ordre més, entre ells el referèndum de l’1 d’octubre, el Partit Socialista presentà una moció de censura que va tenir el suport del PP, de Cs i d’un regidor de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya (UDC), passant a governar la ciutat el PSC (amb 3 regidors, perquè n’havia perdut una pel camí) amb l’ajuda del regidor de UDC i, durant uns pocs mesos, del de Cs.

Davant la perspectiva de què enguany el Xavier García Albiol pogués fer-se amb l’alcaldia si tornava a ser la candidatura més votada, GBeC va proposar una coalició de les tres forces polítiques (GBeC, ERC i ICV-EUiA) que havien participat del govern del canvi durant els tres primers anys del mandat amb l’objectiu de poder aspirar a arrabassar aquest primer lloc al PP i no haver de dependre dels vots del PSC per a la investidura de la Dolors Sabater, que es tornava a presentar com a cap de llista.

Aquesta proposta va ser acceptada per ERC després d’un ampli debat intern i des de finals de l’any 2018 per la candidatura majoritària de Podem Badalona, la qual va guanyar les seves primàries internes amb una proposta política de coalició àmplia per derrotar de nou el PP i enviar el Xavier García Albiol a l’oposició quatre anys més. Malauradament, la direcció de Podem/Podemos va desautoritzar el posicionament de la seva organització local i va fer coalició amb ICV-EUiA presentant la candidatura Badalona en Comú Podem. Al mateix temps, la candidatura guanyadora de les primàries internes de Podem Badalona (Des de Baix Podem) no trobà l’encaix dins de la coalició GBeC-ERC donat que el programa, l’estratègia i la meitat de la llista ja estaven pactats entre les dues forces coalitzades i no van donar valor al que aquest col·lectiu podria aportar. Finalment no participa a cap de les dues candidatures, si bé la majoria dels seus components donen suport a la Dolors Sabater.

I arribem a la jornada electoral del passat dia 26 de maig que dona els resultats següents (amb comparativa de les dues eleccions anteriors).

Candidatura

2019

2015

2011

PP

11

10

11

Guanyem Badalona en Comú/Coalició GBeC/ERC

7

5

0

PSC

6

4

9

ERC

3

0

ICV-EUiA/B En Comú Podem

2

2

3

CiU/JxCat

1

2

4

Ciutadans

0

1

0

Si fem una valoració dels resultats en termes dreta/esquerra, veiem que l’esquerra guanya un lloc (total 15) i que la dreta centralista i xenòfoba es queda igual (11) perquè el lloc que guanya el PP el perd Cs. El lloc que guanya l’esquerra el perd la dreta independentista de JxCat.

La coalició GBeC-ERC queda lluny de superar al PP i el PSC, tot i recuperar dos regidors, queda com a segona força municipal.

I ara què?

Si ens atenim als missatges de campanya d’unes i altres, el proper alcalde de Badalona serà el Xavier Garcia Albiol. El missatge de campanya del PSC ha estat que no farà alcalde ni el Xavier Garcia Albiol ni la Dolors Sabater. Compromís impossible de complir perquè, sense acord dins de l’esquerra, el PP recuperarà l’alcaldia de forma automàtica. El PSC vol fer veure que és la Dolors Sabater i la coalició que encapçala qui, de forma altruista i sense condicions, ha de votar el candidat socialista.

De moment, no es parla de cap proposta de govern. Perquè una cosa son els programes electorals que cada candidatura voldria aplicar si tingués la majoria absoluta i que seria exigible el seu compliment en aquest cas, i una altra és saber quin programa de govern proposa cadascú en funció dels resultats electorals. Seria desitjable sentir propostes de pactes programàtics per construir una majoria estable de govern pel bé de la ciutat. Els desnonaments sense alternativa habitacional continuen essent entre cinc i deu de coneguts cada setmana, encara que la majoria de les vegades s’ajornen gràcies a l’acció de les plataformes socials. Precarietat, pobresa, seguretat, serveis socials, habitatge social, pisos vuits de grans tenedors, acollida de nouvingudes en situació irregular i persones refugiades, escoles infantils, lateral de l’autopista, patrimoni natural, evitar projectes urbanístics a zones perifèriques encara no urbanitzades limítrofs d’un Parc Natural...

Des d’una visió d’esquerres, les forces polítiques tenen l’obligació de fer propostes concretes davant la situació actual i a la vista dels resultats, per tal d’evitar que el PP recuperi l’alcaldia que mai no hauria d’haver tingut. A l’any 2011 va ser CiU, amb els seus quatre regidors qui va fer alcalde el Xavier Garcia Albiol. Quina visió de futur! Tornar a donar l’alcaldia, per activa o per passiva, al PP seria un lamentable error que totes les forces implicades hauran de pagar durant els propers anys.

Les úniques propostes que s’estan sentint no auguren res de bo. Semblaria que al PSC no l’importa que torni a governar el PP. El missatge públic del seu cap de llista, “Jo presento la meva candidatura i si no voleu l’Albiol, voteu-me”, hauria de poder trobar una proposta de govern per part de GBeC-ERC raonada i raonable que passés per un programa municipal i municipalista. Fer propostes per gestionar tot allò que és competència municipal de forma eficaç i transparent, des de la política de personal, reposició de plantilles i la política de relacions laborals amb la plantilla de treballadores de l’ajuntament, fins l’atenció prèvia a les famílies en procés de desnonament per evitar arribar a trobar al carrer famílies senceres amb menors, passant per tots els temes que tenen recollits als seus programes electorals.

I tot això, sense condicionar ni limitar la defensa i l’expressió de les senyes d’identitat de cada part en totes aquelles qüestions de projecció nacional, estatal o fins i tot europea.

Qualsevol cosa, menys que torni a governar el PP. Acabeu amb l’anomalia que representa la seva preponderància electoral a Badalona. En cas contrari, estareu enviant al conjunt de la ciutat el missatge de què en realitat, el PP no ho feia tant malament.

28-5-2019

Enrique Elejalde és ex-sindicalista, activista social i mediambiental. Membre d’Anticapitalistes.



Comentar este artículo



Facebook Twitter Telegram RSS

vientosur.info | Diseño y desarrollo en Spip por Freepress S. Coop. Mad.
 
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual Los contenidos de texto, audio e imagen de esta web están bajo una licencia de Creative Commons