Eleccions 26-M a Catalunya
Guanyen Puigdemont i ERC
Martí Caussa


Puigdemont ha estat el guanyador de les eleccions europees amb 987.149 vots a Catalunya (i 36.801 a la resta de l’Estat), superant en més de 250.000 vots a Oriol Junqueras. En aquestes eleccions l’independentisme ha aconseguit 1.720.000 vots (el 49,72%), 240.000 vots més que la suma JxCat, ERC i la CUP a les municipals, cosa que indica que molta gent no independentista ha votat a Puigdemont o Junqueras a les europees.

Però es tracta d’un triomf personal de Puigdemont, el seu partit (JuntsxCat) ha perdut 130.000 vots a les municipals i ha quedat en tercer lloc, bastant per darrera del PSC (17,6% front al 25%). Això significa que la crisi d’aquest partit seguirà oberta perquè ni Puigdemont ha aconseguit forjar un partit guanyador, ni els partidaris de donar prioritat al PDeCAT poden arraconar fàcilment Puigdemont.

La gran triomfadora de les eleccions municipals ha estat ERC que ha augmentat 300.000 vots i ha guanyat a Barcelona, Lleida i moltes altres ciutats, amb resultats molt equilibrats al conjunt del territori: on no guanya és segona o tercera força. El triomf a Barcelona té una gran importància política perquè és la capital del país i tindrà un alcalde independentista del mateix partit que ha guanyat les municipals i les generals.

Però no tot són bones notícies pels partits independentistes, la CUP ha perdut 100.000 vots i ha desaparegut de l’ajuntament de Barcelona. L’independentisme ha crescut molt cap a l’esquerra moderada (ERC) i ha minvat per la dreta (JuntsxCat) i l’esquerra anticapitalista (CUP).

Ada Colau ha perdut l’alcaldia de Barcelona i el conjunt dels Comuns han perdut 64.000 vots en el conjunt del territori, quedant com a quarta força municipalista (amb el 9,9%) molt per darrera de JuntsxCat.

El PSC ha seguit la tendència iniciada a les generals augmentant 235.000 vots, quedant com segona força i guanyant a ciutats importants com Tarragona, Sabadell, l’Hospitalet, Cornellà, etc.

En canvi Cs ha tingut només un ascens moderat (47.000 vots), inferior al descens del PP (124.000), i no sembla que pugui obtenir cap alcaldia.

Més enllà d’aquests trets generals, per tenir una perspectiva més completa caldria analitzar els resultats a tota una sèrie de ciutats, però només ho farem a la ciutat de Barcelona.

La batalla per Barcelona

Ernest Maragall serà el proper alcalde de Barcelona, el primer alcalde independentista després de la guerra civil. La seva candidatura ha obtingut 10 regidors, ha augmentat 84.000 vots respecte a les eleccions del 2015 i s’ha imposat a la d’Ada Colau. Des del principi ha aparegut com el vot útil independentista i sobiranista per les mateixes raons que a les recents eleccions generals. L’única diferència és que han funcionat també a Barcelona, el lloc on van començar els Comuns i on eren més forts.

Barcelona en Comú, el partit d’Ada Colau, ha obtingut també 10 regidors i ha perdut 20.000 vots (un 4,4%) respecte a les anteriors eleccions, però s’ha de tenir en compte que en les eleccions del 2019 la participació ha pujat un 5,6% (53.000 persones). La batalla ha estat renyida fins a l’últim moment i ha perdut només per 4.000 vots; el 2015 havia guanyat per 17.000. La derrota s’ha produït malgrat que el govern Colau pot presentar un bon balanç en el terreny social, sens dubte molt millor que el dels seus antecessors. Segurament les pèrdues no s’han degut a un sol factor.

Al meu entendre, els Comuns han perdut una part de votants sobiranistes i una altra part, probablement més gran, dels qui abans del 2015 havien votat el PSC (partit que també ha estat el gran beneficiari de l’augment de la participació). La proporció d’aquestes dues pèrdues segurament depèn dels districtes; en el cas de Nou Barris, on l’independentisme s’ha estancat i la participació ha pujat poc, la major part de l’augment del PSC s’explica per les pèrdues dels Comuns.

Altres factors que probablement han pesat son: l’hostilitat mostrada durant tot el mandat per la resta de forces del consistori, inclosa la CUP; les diferències entre les diverses candidatures que es reclamaven dels Comuns a nivell de Catalunya, que no permetien visibilitzar un projecte compartit; i la pèrdua de democràcia interna i d’activitat dels grups de base que poden haver allunyat una part de la militància més activa dels inicis.

Així i tot Barcelona en Comú ha guanyat a 6 dels 10 districtes de Barcelona (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Sant Andreu), per 2 d’ERC (Les Corts i l’Eixample), un del PSC (Nou Barris) i un de Cs (Sarrià-Sant Gervasi).

El PSC ha quedat en tercera posició, amb 8 regidors, guanyant 71.000 vots respecte el 2015, però molt lluny de poder recuperar l’hegemonia dels temps de Narcís Serra i Pasqual Maragall.

La quarta posició ha estat per Cs que presentava a Manuel Valls com a cap de llista. Ha obtingut 6 regidors (1 més que el 2015) i ha guanyat 22.000 vots, una mica menys del que ha perdut el PP (23.000).

Junts per Catalunya ha quedat en cinquena posició després de perdre 80.000 vots respecte de CiU el 2015, quan Trias va perdre l’alcaldia davant d’Ada Colau.

El PP ha quedat en la sisena i última posició, amb 2 regidors i el 5,02% els vots, es a dir, a punt de quedar fora de l’ajuntament.

La CUP ha obtingut el 3,9 % dels vots i no ha pogut entrar a l’ajuntament. Ha perdut 22.000 dels 52.000 vots que havia obtingut el 2015 quan havia assolit 3 regidors. A part de qüestions d’orientació política general (com la seva insistència en la possibilitat d’implementar la República després de la derrota del 27 d’octubre de 2017 i l’aplicació de l’article 155), probablement ha pesat el buit d’aparició que va significar la seva no presentació a les eleccions del 26-M i un mal balanç de la seva tasca d’oposició municipal.

Qui tampoc ha aconseguit entrar a l’ajuntament és la candidatura Barcelona és Capital de Jordi Graupera, auspiciada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i que només ha obtingut el 3,76% dels vots, cosa que ha restat 28.000 vots a les altres candidatures independentistes.

El conjunt de les candidatures independentistes ha obtingut 297.512 vots (39,6%), 10.000 més que el 2015, i si hi sumem el vots de Barcelona en Comú resulten 453.669 vots sobiranistes (60,4%), 10.000 menys que a les anteriors eleccions.

Una breu conclusió

El resultat de les eleccions europees significarà l’inici d’una batalla pel nomenament de Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats i pel respecte de la seva immunitat. No es probable que el Parlament europeu faci el mateix desistiment de sobirania que ha fet el Congrés espanyol.

Però la principal lliçó del conjunt de les eleccions del mes de maig és que no es pot derrotar l’independentisme amb les urnes, malgrat la supressió temporal de l’autonomia amb l’article 155, malgrat un judici polític per rebel·lió contra els dirigents independentistes, malgrat la negació de la seva immunitat parlamentària,...

L’alternativa continua essent: o diàleg sobre el dret a decidir o repressió a Catalunya i deriva autoritària a tot l’Estat.

28/05/2019



Comentar este artículo



Facebook Twitter Telegram RSS

vientosur.info | Diseño y desarrollo en Spip por Freepress S. Coop. Mad.
 
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual Los contenidos de texto, audio e imagen de esta web están bajo una licencia de Creative Commons