Catalunya
Torra i les lliçons d’octubre

Pel semiòleg Roland Barthes, els mites funcionaven com una ­mena d’heura que s’ho menja tot, que s’adhereixen a la víctima i li xuclen la força i el contingut. En aquest context mític, determinades formes de commemoració (des de l’àmbit institucional i a les portes d’eleccions municipals) ­poden esdevenir una forma d’ocultació.

La setmana passada vam veure un exemple de com pot funcionar aquest mecanisme d’ocultació. Diversos mitjans es feien ressò d’unes declaracions del president Quim Torra a l’agència EFE quan declarava: «Una de les lliçons apreses de l’octubre passat és com hauria estat d’important tenir un alcalde independentista a Barcelona, perquè llavors les coses segurament haurien anat de manera diferent...». Arran d’aquestes declaracions l’activista independentista Pau Llonch assenyalava estupefacte a les xarxes com, a falta d’un balanç autocrític del govern independentista, aquestes declaracions ens retrotreien al «pitjor dels processismes».

En nom d’octubre es tornava a proclamar la solució màgica: la «unitat electoral de les forces independentistes» més enllà d’anàlisis de classe i materials (entre els quals, el de la repressió de l’estat espanyol). Deixant en el pou de l’oblit i dels balanços pendents les «estructures d’estat» i la «desconnexió en 18 mesos» (per després tornar sense cap balanç ni explicació a la «pantalla passada» del referèndum); la declaració solemne del 9-N d’un procés constituent «ciutadà, participatiu, obert i integrador» (per després dedicar-se a «eixamplar la base» amb més retallades i privatitzacions); la desmobilització activa de la mateixa base social, per després fer una proclamació simbòlica de la república, i la tornada a les eleccions autonòmiques via 155 amb l’argument, i el balanç «autocrític», que no s’esperaven que l’estat espanyol «hereu del franquisme» actués amb la contundència d’un... estat?, la culpa va ser, però, de «la Colau».

Evidentment, cal dir que no resulta més edificant el balanç «autocrític» del món dels comuns, que, quan assenyalen les contradiccions del «front patriòtic» de Torra, s’obliden d’alguns episodis parlamentaris propis vergonyosos, així com del seu paper passiu i expectant (com a organització, són molts els activistes i dirigents que van participar en les mobilitzacions) en moments clau on la seva intervenció activa (com a organització) hauria posat la seva aposta (almenys programàtica) d’obrir «processos constituents no supeditats i posar fi al règim del 78» en un terreny molt més plausible que l’actual.

La seqüència que va del 20 de setembre al 27 d’octubre va ser el desafiament més gran al règim del 78 des de la Transició, però també una impugnació a tota forma de processisme i a les seves formes de delegació i representació.

Els CDR van néixer per tot el territori com a comitès de defensa del referèndum (després, de la república) i, junt amb el moviment d’Escoles Obertes, van bastir una de les experiències de mobilització i autoorganització popular més genuïnes que es recorden.

El sindicalisme alternatiu va entrar també en escena des del primer moment i va convocar la vaga general del 3 d’octubre que va permetre als moviments paralitzar tot el país. Les formes no són mai neutres; la posada en acte del repertori de lluita i d’autoorganització del moviment obrer va diversificar més les bases socials del moviment i va transformar molts dels seus protagonistes, així com les seves agendes socials, durant aquells dies. És per això que en aquesta mobilització d’octubre es va constituir a escala social un nou subjecte que comprenia ­sectors populars que fins a aquell moment no se sentien interpel·lats pel moviment sobiranista, però també independentistes de «­primer la independència i després ja veurem» que esdevenien en la pràctica conscients del caràcter múltiple i social de les «sobiranies».

De fet, per molts activistes, els ingredients per bastir una aposta no gradualista, rupturista i constituent, que sota aquests paràmetres aglutinés estratègicament l’esquerra independentista i la no independentista, es va materialitzar aquells dies en forma de moviment. Però per no caure en un mite invers al de Torra, i per fer això possible, caldria, segurament, que hi hagués també un petit octubre en el si de les formes partidàries d’aquesta mateixa esquerra.

29/09/2018

https://www.diarijornada.coop/opinio/20180929/torra-les-llicons-octubre







Agenda
Actos
Bilbao. 15 de noviembre de 2018, 18:00h
Centro Cívico La Bolsa (c/Pelo 10-Siete calles)
foro viento sur
Madrid. 21 de noviembre de 2018, 19:00h
Librería Traficantes de Sueños Calle del Duque de Alba 13









Facebook Twitter RSS

vientosur.info | Diseño y desarrollo en Spip por Freepress S. Coop. Mad.
 
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual Los contenidos de texto, audio e imagen de esta web están bajo una licencia de Creative Commons