Persones migrades i refugiades
Tancades per drets
Brian Anglo

Després de dos mesos sense a penes aconseguir compromisos ferms i clars de part de cap de les administracions interpel·lades (municipal, autonòmic o estatal), la tancada de persones migrades i refugiades a l’antiga escola Massana, situada al barri del Raval de Barcelona, començava a perdre l’ímpetu i l’empenta de les primeres setmanes, corria el risc de caure en una certa rutina y evidenciava signes de desgast i tensions entre les persones i organitzacions involucrades.

Cap a l’última setmana de juny, però, davant la proximitat dels mesos “inhàbils” de l’estiu, sembla que la tancada de Barcelona està recuperant bona part de la seva energia inicial, acompanyada ja per tres tancades més recents: a Badalona, a l’Hospitalet i a Blanes.

Novetats interessants

Aquestes tancades, especialment la primera, tenen algunes característiques que les diferencien de la majoria de les hagudes des de la “clàssica” de ¡Papeles para todos! del 2001, ocasionades sobretot per les transformacions esdevingudes en el context polític i en la composició i la situació de les persones migrades i racialitzades.

Avui, moltes d’aquestes persones que encara manquen de diversos drets bàsics són aquí des de fa temps i han trobat feines -mal pagades, precàries, en condicions penoses- que els permeten sobreviure i de les quals no poden prescindir. Per tant, es va optar per a una tancada “oberta”, és a dir que la gent que necessitava fer-ho, podia sortir a treballar durant el dia i tornar a dormir-hi a la nit.

Les circumstàncies administratives i vitals en què es troben les persones migrades presenten una enorme diversitat. Per tal de reflectir aquesta diversitat, s’ha elaborat una taula reivindicativa d’11 punts: Papers sense contracte; No a la Llei d’Estrangeria; empadronament sense domicili fix; accés a la nacionalitat espanyola sense exàmens; sanitat per a totes; drets per a totes (un calaix de sastre que inclou qüestions com ara l’acollida de persones sol·licitants d’asil o el reagrupament familiar); despenalització de la venda ambulant; contra el racisme institucional; tancament dels CIEs; No a les fronteres; i No a la violència masclista contra les dones migrants. Després, cada punt s’ha desglossat en una sèrie de subpunts més específics.

Aquest ventall de demandes tan ampli i de tan distinta índole ha permès que s’impliquin en una lluita comuna persones i organitzacions que anteriorment havien actuat de forma separada (o no havien trobat cap marc adient de participació), incrementant així el seu poder d’atracció i la seva força. Tanmateix, aquesta heterogeneïtat complica les negociacions i dificulta una sortida satisfactòria i simultània per a tots els col·lectius afectats.

La participació de corrents amb trajectòries, pràctiques, orientacions i metes diferents -a vegades molt diferents, o fins i tot contraposades- ha sigut una font de tensions gairebé constant. Aquestes friccions i enfrontaments s’han anat superant, mal que bé, arribant a acords sobre accions i activitats concretes, tot i les divergències que es mantenien pel que fa als esforços dedicats, i la interpretació i la importància atorgades, a cada una d’elles i a les diferents demandes.

Ressò social i mediàtic

Les tancades han tingut un impacte considerable. S’han fet diverses manifestacions pel Raval i pel centre de Barcelona, alguna de molt nodrida, totes extremadament combatives, dinàmiques i sorolloses. El manifest de suport ha recollit l’adhesió de més de 600 entitats. Han aparegut notícies i reportatges als mitjans audiovisuals i escrits, incloent-hi una doble pàgina de El Periódico dedicada sencera a la tancada de l’Hospitalet.

Malgrat el seu nom, les tancades han estat en tot moment obertes al món exterior. Un exemple n’és la seva bona relació amb els moviments socials, especialment el feminista. Una nombrosa assemblea de dones va motivar una “dormida” massiva de dones dins la tancada de la Massana.

En una altra ocasió, amb motiu de les denúncies d’abusos sexuals i sobreexplotació laboral de part de les temporeres marroquines a Huelva, la tancada de Barcelona va prendre la iniciativa de convocar una assemblea, de resultes de la qual es va organitzar una molt exitosa manifestació, amb una bona presència de dones marroquines, coincidint amb una a Huelva i altres ciutats de l’Estat.

Relació amb les administracions

S’han produït reunions/negociacions amb els quatre governs municipals corresponents, amb la Generalitat i amb la subdelegació del govern central a Catalunya, moltes d’elles acompanyades al carrer, o dins el mateix edifici, per concentracions força animades i bullicioses. Hi ha hagut també entrevistes amb representants de la majoria dels partits polítics parlamentaris.

Després d’aquesta ronda de trobades, el primer acte del president Quim Torra en acabat de constituir el nou govern català, amb el consegüent aixecament de l’article 155, va ser acudir a l’antiga escola Massana. Al llarg d’una estada prevista per a mitja hora, però que va durar-ne dues, deu persones, una rere l’altra, li van exposar totes les reivindicacions detallades adreçades al seu govern i ell va anar-les contestant una a una. Aquesta “compareixença” va anar seguida de visites de l’alcaldessa de Barcelona, l’alcaldessa de Badalona (abans de ser destituïda per una moció de censura propiciada pel PP), l’alcalde de Blanes (PSC) i regidors de l’Hospitalet (PSC), a les tancades de les seves ciutats respectives.

Aquestes visites han servit per legitimar les tancades, difondre-les i incrementar l’expectació entorn d’ells, però fins ara amb prou feines s’han traduït en avenços substancials més enllà d’ofertes de constituir “comissions d’estudi” i de facilitar trobades amb les conselleries o delegacions generals més directament implicades per continuar treballant determinats temes. Una excepció important ha estat l’obtenció de l’empadronament sense domicili fix, requisit essencial no solament per a una eventual regularització, sinó per a l’accés a drets bàsics com ara la sanitat i l’educació.

Ara bé, encara que la Generalitat i els ajuntaments abusen de l’excusa de la manca de competències per intentar justificar la seva inacció, sí és cert que la satisfacció de la majoria de les demandes clau està en mans del govern central. Com era d’esperar, la reunió amb el subdelegat del govern agònic del PP va ser poc fructífera, llevat d’una promesa -no complerta- d’incrementar la dotació de funcionaris per pal·liar el bloqueig d’infinitat de tràmits d’estrangeria degut a les dificultats per obtenir la imprescindible cita prèvia.

Una tombada decisiva?

Llavors es va produir la moció de censura al parlament espanyol i la investidura d’un govern minoritari del PSOE amb el suport extern d’una varietat de partits molt diferents entre ells. Alguns dels gestos del nou president, com ara l’acollida del vaixell de rescat Aquarius amb centenars de migrants i refugiades a bord o el restabliment de la sanitat universal (també anunciat per la Generalitat), van disparar els rumors i les il·lusions que la consecució de les reivindicacions estava a tocar.

No obstant els límits d’aquests gestos -mesures puntuals pensades per restablir les credencials “progressistes” del partit i que no suposen un canvi qualitatiu d’orientació- la relativa feblesa d’aquest govern, juntament amb la prominència i el tractament una mica més favorable del tema de la immigració en els mitjans de comunicació, podria significar una oportunitat per aconseguir algunes de les peticions més apressades.

En aquest sentit, una de les febleses més notables d’aquest moviment és el fet que no s’ha estès a altres punts de l’Estat. Fora de Catalunya, s’han realitzat accions de suport a Madrid, Saragossa, Bilbo i Uviéu, però no s’han creat altres tancades o campanyes amb plantejaments similars que s’hi hagin sumat enlloc més.

Fa poc més d’una setmana que la nova delegada del govern a Catalunya ha pres possessió del seu càrrec i fins al moment no hi ha data perquè l’equip negociador s’assegui amb ella. Mentrestant -ajuda’t i el cel t’ajudarà- s’està preparant una nova tongada de mobilitzacions i es veuen símptomes d’una renovada urgència i intensitat, reforçada per l’aportació de les tancades més recents. El 7 de juliol s’ha convocat una “assemblea ocupació” a la simbòlica plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Amb la lluita encara viva, és massa aviat per anar gaire més lluny que un breu informe fonamentalment descriptiu, quedant pendent per a després el necessari balanç més analític.

30/06/2018

Brian Anglo





Facebook Twitter RSS

vientosur.info | Diseño y desarrollo en Spip por Freepress S. Coop. Mad.
 
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual Los contenidos de texto, audio e imagen de esta web están bajo una licencia de Creative Commons