Badalona, tres anys després
D’Ajuntament del canvi a nou experiment lepenista?
Enrique Elejalde

Fa tres anys i divuit dies publicava a aquesta mateixa revista un article que sota el títol de Probable govern d’unitat popular a la tercera ciutat de Catalunya analitzava l’èxit electoral sense precedents i contra tot pronòstic, d’una plataforma ciutadana, Guanyem Badalona en Comú (GBeC), que es presentava de manera informal com la “confluència entre sectors independentistes i no independentistes” amb el suport de la CUP i de Podem, entre d’altres entitats i organitzacions polítiques.

Aquesta candidatura va situar la seva cap de llista, Dolors Sabater, a l’alcaldia de la ciutat amb els suports d’ICV-EUiA i ERC, amb qui va formar govern, i també del PSC que no va voler, segons uns, o no el van deixar, segons altres, entrar al govern.

Ara, tres anys després d’aquest fet i multitud d’esdeveniments que podem considerar històrics, el PSC, amb tres regidores després d’haver perdut pel camí una de les quatre persones que van resultar elegides al 2015, arrabassa l’alcaldia a Dolors Sabater, amb el suport del PP i de C’s.

Com explicar que divuit dies després de la moció de censura del PSOE contra M. Rajoy en què P. Sánchez obté la presidència del Govern espanyol amb el suport de les forces del canvi i dels nacionalismes perifèrics, el PSC faci la jugada inversa i arrabassi l’alcaldia i el govern de Badalona a les forces del canvi i l’independentisme d’esquerres amb el suport del PP i C’s?

A l’article esmentat deia que “Un altre repte important a mig termini és preservar la candidatura de tota mena d’atacs directes com els que poden venir de sectors vinculats al PP o altres, i blindar-la davant processos polítics externs a la ciutat, com les eleccions autonòmiques i generals, per possibilitar que dins de quatre anys l’experiència es pugui repetir corregida i augmentada”.

Els atacs des del PP i C’s van començar al dia següent de la presa de possessió amb l’argumentari oficial que la dreta centralista, xenòfoba i racista ha utilitzat a tota Espanya contra els ajuntaments del canvi: la ciutat està bruta, la ciutat es insegura i no es veu la policia al carrer, l’administració està paralitzada, els carrers estan deteriorats, la ciutat està governada per la CUP (o per Podem quan l’auditori era de fora de Catalunya)... No importa que sigui impossible valorar objectivament com està de neta o de bruta una ciutat, o que la mateixa Guàrdia Urbana digui, un cop i un altre, que la seva presència al carrer és la de sempre o que hi hagi proves evidents de dinamisme polític amb la posta en marxa de processos participatius totalment congelats durant el mandat anterior, com els Consells de districte o sectorials, i amb un procés participatiu amplíssim per a la destinació de una part important del Pressupost d’inversions.

Aquestes mentides, repetides mil cops, esdevenen veritats ... pels qui se les volen creure. El seu objectiu és mantenir alta la moral del derrotats (el PP), per molt que repeteixin mil cops que "són els guanyadors”, i intentar soscavar la moral de les forces polítiques que donen suport al govern.

Però això, per si sol, no explica la situació actual. Com s’acostuma a dir, “haurem comès errors”, encara que normalment no s’expliquen. Esperem que en els propers mesos, les forces que han donat suport al govern del canvi a Badalona facin la seva reflexió autocrítica, la facin pública amb les correccions i les propostes necessàries de cara al futur per eixamplar el suport electoral i recuperar el govern de la ciutat al 2019.

Sembla força evident que no hem sabut “blindar-la (la candidatura de GBeC i el govern) davant processos polítics externs a la ciutat, com les eleccions autonòmiques i generals”.

La destacada presència a primeria línia de l’alcaldessa Dolors Sabater a tot el procés polític esdevingut aquest tres anys ha estat un element determinant, no pas l’únic, perquè el PSC, en procés de desaparició política a la ciutat, hagi optat per una acció d’envergadura com és presentar la moció de censura. Saben perfectament que el seu candidat i la seva llista tenen poc o res a fer entre un PP, que aguanta malgrat la competència de C’s per emportar-se el vot espanyolista, i unes forces d’esquerra que malgrat les dificultats aposten per mantenir-se unides front el centralisme, l’autoritarisme, el racisme i la xenofòbia de l’albiolisme.

Badalona ha estat terreny d’experimentació del lepenisme espanyolista més xenòfob amb l’exalcalde Garcia Albiol i, ara, d’una aliança que ha deixat com alcalde de la ciutat el dirigent d’un PSC amb tres regidores, desconegut fins i tot per al seus votants.

El pacte del bloc del règim del 78 s’explica per la desesperació que provoca en tots ells que una persona com Dolors Sabater, nouvinguda a la política institucional i veterana a l’activisme social, en poc més de tres anys s’hagi consolidat com una de les figures referents dels ajuntaments del canvi i de la construcció d’una l’alternativa confluent de les forces que han governat fins ara. Es tracta ara de fer propostes que ampliïn la base electoral del conjunt d’aquestes forces, formada per persones que s’identifiquen d’esquerres, algunes no independentistes i altres sí.

Qualsevol proposta municipalista de confluència que vulgui ampliar aquesta base electoral haurà de tenir en compte els errors comesos, pendents d’identificar. Caldrà que se sàpiga blindar la confluència davant processos polítics externs a la ciutat i centrar la seva activitat política i de gestió en funció de les necessitats i competències del municipi.

Fer propostes polítiques per canviar les lleis que afecten els lloguers i l’habitatge, la protecció social dels sectors desafavorits de la societat, la vida de les dones i la lluita contra la xacra de la violència masclista posant al capdavant les reivindicacions dels moviments feministes. Canviar les lleis i els plans urbanístics especuladors. Impulsar des de l’ajuntament multitud de mesures que afavoreixin un nou model energètic, fins i tot, per afavorir el tancament de les centrals nuclears. Al mateix temps, gestionar tot allò que es de competència municipal de forma eficaç i transparent, des de la política de personal i relacions laborals fins a la neteja, la seguretat als carrers, els serveis socials, etc.

I tot això, permetent que cada força política confluent tingui la seva projecció política nacional en els termes que consideri més convenients, amb identitats diferents i posant l’accent en aquells símbols i idees que li siguin propis.

Des de persones significades de GBeC es parla d’una candidatura conjunta de totes les forces que han format el Govern fins ara. Però ERC ja ha anunciat que la seva opció és presentar-se sota les seves sigles amb una voluntat i programa que permeti en el futur un govern d’esquerres. Descartada aquesta opció, queda per saber si la resta de forces, les ara agrupades a El Comú de Badalona i GBeC, seran capaces de configurar una candidatura única. L’electorat d’esquerres ho agrairia i el conjunt de la ciutat sortiria beneficiat.

Sigui una candidatura o més, s’hauran de repensar moltes coses com el programa, el missatge de cara al futur y els compromisos i límits de la representació d’aquesta possible candidatura de confluència a la política nacional.

La gent d’esquerres i el conjunt de la població de Badalona ens mereixem un govern d’esquerres a partir de 2019 sobre la base d’una candidatura municipalista de confluència que sigui capaç d’encapçalar de nou un Govern i que tingui majoria absoluta per no haver de dependre dels interessos espuris de cap altre partit diferent dels que formin el govern.

23/6/2018





Facebook Twitter RSS

vientosur.info | Diseño y desarrollo en Spip por Freepress S. Coop. Mad.
 
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual Los contenidos de texto, audio e imagen de esta web están bajo una licencia de Creative Commons