En les mobilitzacions de resposta a la sentència del Tribunal Supremo contra els líders independentistes es va popularitzar el lema Espanya seu i parla (Spain sit and talk) com alternativa a la judicialització, la repressió i l"absència de diàleg per solucionar el conflicte polític entre Catalunya i l"Estat espanyol.

El document firmat per ERC i PSOE es titula precisament “Acord per a la creació d"una mesa entre el govern d"Espanya i el govern de la Generalitat per a la resolució del conflicte polític”. Per aconseguir la necessària abstenció d"ERC i ser investit president Pedro Sánchez, en contra del que va dir durant la campanya electoral, s"avé a que el govern d"Espanya segui i parli amb el de Catalunya, dialogui sense condicions prèvies ni limitació de continguts, amb una primera reunió en el termini de quinze dies després de la formació del govern, amb el compromís de debatre i argumentar les posicions relatives a cada proposta, de buscar acords que tinguin el suport ampli de la societat catalana, i de sotmetre els que s"aconsegueixin a una consulta de la ciutadania de Catalunya.

No es contempla la figura d"un relator independent que faci de notari dels acords assolits, però tampoc no es fa referència explícita a la Constitució sinó, més ambiguament, “als instruments i principis que regeixen l"ordenament jurídic democràtic”.

L"acord no dóna satisfacció a las reivindicacions centrals de l"independentisme català –amnistia, llibertat i autodeterminació– però ningú que analitzi amb realisme la situació de Catalunya pot pensar que això és possible a curt termini. Ara bé, és la primera vegada en molts anys que pot existir un govern de l"Estat que es comprometi a resoldre el conflicte polític existent “amb processos democràtics, amb el diàleg, la negociació i l"acord”. Possibilitat no vol dir, en absolut, seguretat, ni tan sols alta probabilitat. Perquè, donada la llarga experiència de promeses incomplides del PSOE i el tarannà voluble de Pedro Sánchez, no hi ha garanties de què el futur govern de coalició amb Unidas Podemos compleixi l"acord. D"altra banda aquest neix amb fortes crítiques dins de l"independentisme (JunstxCat, CUP, ANC, CDRs,...). La dreta (C"s, PP i Vox) ha mostrat la seva oposició radical i aquesta existeix també a molts sectors de l"aparell de l"Estat. Finalment l"èxit de l"acord dependrà molt de les resolucions del poder judicial, que és majoritàriament reaccionari i contrari a les reivindicacions nacionals.

Una primera mostra de les dificultats ha estat la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de inhabilitar el president Torra com a diputat del Parlament i de retirar la condició d"eurodiputat a Oriol Junqueres. Un òrgan administratiu com la JEC s"ha arrogat la potestat d"inhabilitar Torra –i de retruc intentar fer-lo cessar com a president– per no haver despenjat una pancarta amb llaços grocs del balcó de la Generalitat. I, més greu encara, la JEC ha retirat la condició d"eurodiputat a Oriol Junqueras, en contra de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que li concedia la condició d"eurodiputat i la immunitat parlamentària. Es a dir, un òrgan administratiu amb una majoria exigua de la dreta radical creu que pot imposar la seva opinió en contra del vot democràtic dels ciutadans i de les resolucions dels tribunals de justícia. I tot per un objectiu estrictament polític: intentar fer fracassar la investidura de Sánchez i afavorir les posicions de C"s, PP i Vox, que el divendres a la tarda celebraven exultants la notícia. Quasi al mateix temps hi havia una concentració a la Plaça Sant Jaume en suport al president Torra; l"ANC l"havia convocat amb el lema impecable de Només el Parlament de Catalunya escull el nostre President! Però els crits de No a la investidura i altres similars eren importants.

Si Pedro Sánchez és elegit president i vol tenir tenir possibilitats de complir la legislatura, el seu govern, el PSC i els Comuns hauran de demostrar ràpidament amb fets que realment volen seure, parlar, deixar enrere la judicialització del conflicte i que tenen el valor necessari per enfrontar-se a la dreta. Si no, ERC pagarà un preu molt alt a Catalunya i tot el difícil equilibri que ha permès un govern de coalició trontollarà

En la sessió del Parlament d"ahir (4 de gener) per donar resposta a les resolucions de la JEC l"actitud del PSC no ha servit per estimular la confiança en l"acord ERC-PSOE, perquè la seva proposta s"ha limitat a constatar que les lleis catalanes només preveuen la inhabilitació del president si hi ha una sentència ferma. Els Comuns han fet un petit pas més acusant la JEC d"extralimitar-se en les seves funcions i d"haver vulnerat l"Estatut i el reglament del Parlament. També han votat a favor del primer punt de la resolució unitària de l"independentisme, que anava en el mateix sentit, i s"han abstingut a la resta de punts. Aquesta resolució, que s"ha aprovat amb els 67 vots independentistes, ratifica Torra com a diputat i president, exigeix el dret d"autodeterminació, la fi de la repressió i l"amnistia pels represaliats. L"independentisme ha prioritzat aconseguir la seva unitat i no ha intentat negociar la seva proposta amb els Comuns, però aquests tampoc han aprofitat l"ocasió per donar credibilitat a la mesa de diàleg i al paper que poden jugar ells mateixos.

En tot cas les dificultats perquè la via del diàleg es mantingui i doni fruits seran importants.

A Catalunya JuntsxCat no farà les coses fàcils. El seu interès fonamental és conservar la presidència de la Generalitat a les properes eleccions catalanes. Fins llavors jugarà a desgastar ERC presentant-se com el veritable defensor de l"amnistia, la democràcia i l"autodeterminació. Torra ja ha declarat que el govern no està obligat per l"acord ERC-PSOE, cosa òbvia, però que revela un distanciament incomprensible per part de qui ha estat reclamant insistentment que Sánchez el truqués per parlar. Puigdemont ha afegit que a la mesa de diàleg entre governs s"hi haurien de portar els acords assolits prèviament en una taula de forces independentistes, demanant una unitat que ell no va propiciar quan era president. ERC també està totalment interessada en aconseguir la presidència de la Generalitat per consolidar la seva hegemonia a Catalunya i tenir un instrument vital per aconseguir que l"acord de diàleg doni fruits. La possibilitat de que, malgrat els desacords, JxCat i ERC es posin d"acord en fer funcionar la mesa de diàleg, és que cap d"ells té realment una alternativa diferent.

A nivell de l"Estat l"èxit del diàleg depèn de que el PSOE aconsegueixi eliminar la judicialització del procés, malgrat que aquesta és molt profunda i que seguirà sent l"estratègia preferida per la dreta. Paral·lelament hauria de poder evitar que la majoria reaccionària del poder judicial continuï retorçant les lleis en sentit antidemocràtic com en els darrers anys, no solament contra les nacionalitats, sinó contra la majoria de la població. Finalment hauria de desmuntar el sentiment de A por ellos! que tan activament han impulsat en el conjunt de l"Estat una part significativa dels seus dirigents i el ministre Borrell en particular. No són coses fàcils, però el que les pot fer possible és que els vots de la investidura continuaran essent necessaris per tirar endavant un legislatura en què la dreta i l"extrema dreta faran una oposició ferotge.

Finalment, si l"acord ERC-PSOE es consolida, entrarem en una etapa de transició inestable, llarga i de resultats incerts, la qual pot acabar desembocant en resultats tan diferents com la realització d"un referèndum d"autodeterminació acordat, una ampliació substancial de l"autogovern o la tornada de la dreta extrema al poder amb el projecte d"anular les autonomies. Qui inclinarà la balança serà la mobilització social.

El govern de coalició, si es empès per la mobilització social, pot permetre algunes conquestes parcials urgents i eixamplar el marc estret i a llarg termini que voldrà imposar el PSOE. Aquest hauria de ser l"objectiu immediat de les organitzacions socials independentistes i sobiranistes (ANC, Òmnium, CDR, sindicats, ...). I també de les organitzacions polítiques que lluiten a la vegada pels drets nacionals i els socials amb una orientació anticapitalista. Prenent impuls sobre aquestes conquestes immediates pot ser possible avançar cap a l"amnistia, la democràcia, l"autodeterminació, les reivindicacions populars i els drets socials. Amb lluites compartides a Catalunya i a nivell d"Estat. Amb l"horitzó de posar en qüestió el règim monàrquic que dóna cohesió a tot l"entramat d"explotació i opressió.

4/01/2001

(Visited 58 times, 1 visits today)