Aquest ha estat el lema de la dreta i la extrema dreta durant els darrers dies, però qui el va escenificar i li va donar visibilitat mediàtica van ser la cúpula judicial i el propi rei durant l’entrega de despatxos a la nova promoció de jutges.

El professor Joaquín Urías explica que: “La voluntat del poder judicial era que la sentència [contra Torra] que ha sortit aquest dilluns sortís divendres, coincidint amb la presència del rei a Barcelona. La irritació de Lesmes i la cúpula judicial ve perquè volien que el rei aparegués donant suport a una posició ultramuntana del CGPJ”. Donat que el govern de Madrid no va programar la presència del rei a l’acte, Lesmes va atiar a la concurrència i els assistents van acabar cridant ¡Viva el Rey! Poc després el monarca va trucar Lesmes per dir-li que li hagués agradat ser a Barcelona i tota la premsa se’n va fer ressò. Objectiu cobert: Torra destituït com a president de la Generalitat, l’espanyolisme reaccionari agrupat al voltant de la figura del rei i, de passada, un nou torpede a la línia e flotació del govern PSOE/Unidas Podemos.

Un rei sospitós de corrupció i perdent popularitat a marxes forçades sembla buscar la seva continuïtat desplaçant-se cap a la dreta i l’extrema dreta. La sospita de corrupció no ve tan sols de la cobertura dels negocis del seu pare, sinó de què ell mateix n’ha estat beneficiari a través d’algunes societats. El pas decisiu cap a les posicions dretanes i autoritàries va ser el seu discurs del 3 d’octubre del 2017, quan va estimular l’ofensiva repressiva contra Catalunya. L’aval a Lesmes i el suport que significava a la inhabilitació de Torra només és últim episodi.

Una sentència desproporcionada i injusta, però políticament claríssima

El motiu de la condemna del president Torra és conegut: despenjar amb retard una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i exiliats tal com li exigia la Junta Electoral Central. Es a dir, ni tan sols era una desobediència, perquè va acabar despenjant la pancarta.

La sentència cal qualificar-la de profundament desproporcionada sense necessitat de qüestionar la legalitat espanyola: a una obediència retardada o a una desobediència de baixa intensitat se la castiga amb la inhabilitació d’un president de la Generalitat elegit democràticament. Precisament per aquesta desproporció brutal la sentència es injusta.

Però la lectura política de la sentència és claríssima. La cúpula judicial s’ha convertit en el braç executor de la dreta i l’extrema dreta, tant si aquestes són al poder, com si són a l’oposició. El vot popular és irrellevant, tant a Catalunya com a Espanya, quan es tracta d’assegurar els interessos de l’Estat profund. No és una novetat absoluta, sinó una tendència que s’ha anat reforçant amb el pas dels anys. La sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 ja va retallar l’Estatut de Catalunya malgrat haver complert tots el requisits legals, haver estat aprovat pel Parlament, retallat per les Corts espanyoles i ratificat per referèndum de la ciutadania de Catalunya. La sentència contra les persones considerades responsables del 20-S i l’1-O va transformar el dret de manifestació i l’organització d’un referèndum, exercits de forma no violenta, en un delicte de sedició castigat amb en desenes d’anys de presó. Posteriorment hi ha hagut 2.850 represaliats a Catalunya per activitats similars: el mateix dia que Torra va ser inhabilitat Tamara Carrasco va haver de declarar davant d’un tribunal amb una petició de set mesos de presó, després de mesos de confinament al seu poble i amb l’única base d’un informe de la Guardia Civil; i també el mateix dia es va saber que Jordi Pesarrodona era condemnat a un any i mig d’inhabilitació per haver-se posat un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil

L’Estat profund considera que les demandes sobiranistes o independentistes de la majoria de la ciutadania de Catalunya han de ser derrotades per mitjà de la repressió, ja que s’ha demostrat que no poden ser-ho a través de les urnes. Per aconseguir-ho s’ha de retorçar la legalitat i retallar la democràcia.

Paral·lelament, aquest atac contra llibertats fonamentals s’utilitza per impedir les demandes populars i per encobrir la corrupció i l’espoli que practiquen una minoria de poderosos. Aquesta és l’altra cara de la moneda: el rei emèrit ni tan sols és investigat per corrupció, les cloaques del ministeri de l’Interior continuen funcionant, l’exministre de la dictadura Rodolfo Martín Villa segueix sense ser citat pels tribunals espanyol per delictes de lesa humanitat, els responsables de l’estafa de Bankia són exculpats, però la policia carrega contra els manifestants davant de l’Asamblea de Madrid que protestaven contra la gestió de la pandèmia als barris populars.

La qüestió de fons no és Quim Torra, sinó la democràcia

Cap mobilització impedirà que el president Torra deixi d’estar inhabilitat. Ell mateix i el seu govern ja ho donen per fet, malgrat els recursos que presentaran. Però si no hi ha mobilitzacions i protestes contra la seva sentència injusta n’hi hauran més, la democràcia continuarà retrocedint i la consolidació dels elements autoritaris de l’Estat continuarà avançant.

Protestar i mobilitzar-se contra la sentència judicial que ha inhabilitat a Quim Torra no significa donar suport a la seva política, amb una bona part de la qual discrepo des del moment del seu nomenament. Tampoc significa donar suport a la independència de Catalunya, com tampoc ho significava el fet de votar en el referèndum de l’1-O, com ho van demostrar la quantitat important de vots negatius que es van comptabilitzar. Mobilitzar-se contra la inhabilitació de Quim Torra és lluitar contra el retorçament de la llei per impedir l’exercici de llibertats fonamentals, contra el segrest de la democràcia per part de poders no elegits, com la cúpula judicial i el rei, que s’han posat al servei de la dreta i l’extrema dreta.

Fa temps que la democràcia recula a l’Estat espanyol i que es reforcen les posicions de la dreta extrema i de l’extrema dreta. No obstant és difícil que un atac profund contra la democràcia pugui venir exclusivament del triomf electoral d’aquestes posicions. El suport de la cúpula judicial i del rei sembla quasi imprescindible, per no parlar del de l’exèrcit. Per compensar la falta de suport democràtic la dreta i l’extrema dreta busquen i continuaran buscant la col·laboració activa dels poders no elegits. Per això es important aturar-los.

La lluita popular per la democràcia i les reivindicacions socials, a nivell de Catalunya i de l’Estat, és l’única manera de fer front a l’ofensiva dels poderosos. Democràcia i reivindicacions socials sense ajornar ni retallar cap de les dues. La democràcia ha d’incloure el dret d’autodeterminació i de decidir sobre monarquia o república. Els drets socials s’han de reivindicar per avui mateix, sense posposar-los al dia després de l’autodeterminació o de la proclamació de la república.

Democràcia, República i Drets socials haurien de ser els lemes de les classes populars.

29/09/2020

(Visited 336 times, 1 visits today)