Després de les eleccions generals del 10-N l"independentisme és una mica més majoritari a Catalunya. Suma més 1.640.000 vots (16.000 més que el 28-A, malgrat la major abstenció), un percentatge del 42,59% (3,21% d"augment) i 23 diputats sobre 48 (1 de més). ERC ha guanyat les eleccions i es reafirma com el partit hegemònic a Catalunya (870.000 vots, 22,56% i 13 diputats) malgrat la pèrdua de 145.000 vots i 2 diputats. La CUP (245.000 vots, 6,35 %) duplica els vots del Fronts Repúblicà el 28-A i aconsegueix 2 diputats. JxCat (527.000 vots, 13,68%) guanya 30.000 vots i un diputat; no s"ha ressentit ni de l"actuació del conseller Buch al front dels Mossos, ni de l"erràtic lideratge del president Torra. En definitiva la representació independentista es reforça pel costat anticapitalista (CUP) i, en menor mesura, pel costat Puigemont/Torra que combina el nacionalisme radical en les formes i el neoliberalisme en el terreny social.
En Comú Podem ha obtingut 546.000 vots (14,18%) i els mateixos diputats (7), malgrat una pèrdua de 68.000 vots. Probablement molts hauran anat als 42.000 que ha obtingut Més País i que no li han servit per obtenir cap diputat, com era previsible. En Comú Podem és una força d"esquerres que ha seguit un procés de moderació similar al de Unidas Podemos. En el terreny nacional demana l"indult pels presos polítics i exiliats, una taula de diàleg per un nou acord entre Catalunya i Espanya que hauria de ser refrendat pels catalans i les catalanes, i segueix defensant que Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur. Sembla lògic seguir-la considerant una força sobiranista malgrat les seves ambigüitats en la defensa de l"autodeterminació. Els seus vots sumats als de l"independentisme representen el 56,77 % del total i 30 diputats sobre 48.
El PSC/PSOE s"ha revalidat com a segona força política (790.000 vots, 20,51% i mantenint el 12 diputats que tenia). Però ha perdut 167.000 vots (més que ERC). Durant la campanya no s"ha desmarcat gens del PSOE. Igual que aquest, és un partit puntal del regim del 78, neoliberal en el terreny social i nacionalista espanyol. Continua essent el partit hegemònic de l"unionisme, ja que recull el 51,46 % dels vots d"aquest bloc (el 28-A representava el 53,71 %).
En el terreny de la dreta les tendències han estat similars a les de la resta de l"Estat, però tenint en compte que a Catalunya el seu pes era molt menor i ha continuat disminuint. El bloc de la dreta i l"extrema dreta ha obtingut 745.000 vots, el 19,34 % i 6 diputats, front als 825.000, 20,00 % i 7 diputats del 28-A. Ciutadans s"ha enfonsat i és la força parlamentària que ha tret menys vots: 216.000 vots (abans 477.000), 5,61 % (abans 11,55%) i 2 diputats (abans 5). El PP ha remuntat moderadament: 286.000 vots (abans 200.000), 7,43 % (abans 4,85%) i 2 diputats (abans 1). El neofeixista Vox ha crescut molt: 243.000 vots (abans 148.000), 6,30% (abans 3,6%) i 2 diputats (abans 1).
Ara bé, malgrat el triomf electoral independentista les sortides de l"actual situació política són complicades, tant per la situació interna de Catalunya com per la de l"Estat espanyol.
A nivell de Catalunya el triomf electoral de l"independentisme i la massiva resposta a la sentència del Tribunal Suprem es combinen amb diferències estratègiques que impossibiliten un full de ruta de comú (com en el que existia en els vells temps) i, de vegades, impossibiliten també una acció mobilitzadora comú. La divisió entre partits i entre entitats independentistes no s"ha superat a rel de les mobilitzacions contra la sentència i no sembla que es vagi a superar a curt termini. Els crits d"unitat són, en el millor dels casos, una il·lusió, i en el pitjor, una tàctica per debilitar al rival dins del propi camp.
A nivell estatal els principals trets estan explicats a l"article de Jaime Pastor: una perspectiva de crisi de llarga durada; radicalització de la dreta expressada en la normalització i pujada de Vox; gir a la dreta del PSOE en el terreny social, reforçament de l"autoritarisme i enduriment cap a l"independentisme català; pressió dels poders econòmics per algun tipus d"entesa del PSOE amb PP i C"s.
L"independentisme català pot tenir la temptació de dues sortides en fals. D"una banda evitar l"acord de Pedro Sánchez amb la dreta acceptant abstenir-se en la seva investidura a canvi de promeses sense compromisos substancials i ferms. D"altra banda descartar d"entrada l"emplaçament a Sánchez a seure i a discutir la possibilitat de facilitar la seva investidura, degut a la seva política de repressió, refús del diàleg i negativa a l"autodeterminació. En el primer cas seria una rendició, en el segon renunciar a la política de pressió i de ma estesa per a una solució dialogada.
En moltes mobilitzacions de resposta a la sentència del Tribunal Suprem i a les que desenvolupa ara mateix Tsunami Democràtic s"ha popularitzat el lema Seu i parla (Sit and talk). És una bandera que el moviment ha de conservar: mobilitzar-se i exigir diàleg per obtenir les nostres reivindicacions. Mobilitzar-nos per exigir amnistia, democràcia i autodeterminació; però també drets socials i condicions dignes de vida ara i aquí. No separar artificialment unes reivindicacions de les altres ens farà més forts dins de Catalunya. Facilitarà també la convergència de les nostres lluites amb la dels altres pobles de l"Estat i tots junts farem més força per tombar el règim del 78.
11/11/2019
